Cases i carrers

AO111
Fideus (Carrer Ramón y Cajal 5)

Es tracta de la segona experiència industrial d’Algímia, començada cap el 1840 de la mà d’una dona emprenedora, Rosa Güemes Marín, amb una fàbrica de fideus, la màquina de la qual la conserven els successors.

Encara que el segle XIX valencià no va conèixer ni una urbanització ràpida, ni un creixement espectacular del sistema industrial, ni una pèrdua significativa del pes econòmic de l’agricultura; sí que va posar en marxa un desenvolupament concret per mitjà del qual va cremar etapes, basat en la formació d’una agricultura dinàmica i en el desenvolupament d’un peculiar procés industrial.

Iniciada clarament en la dècada dels 60 del segle XIX, la indústria valenciana, sorgida de la seua dinàmica agricultura, es va sostindre per la demanda agrària i per una oferta abundant de mà d’obra experimentada però relativament barata. 

Amb anterioritat, l’agricultura i les obres públiques, principalment el ferrocarril (pensat per a portar al litoral mediterrani els cereals andalusos i castellans), van centrar les inversions. Al mateix temps que es donava esta integració del territori a través de la infraestructura viària (ferrocarril, carretera, port); l’augment de la renda generada per la comercialització agrària va portar amb si la necessitat d’unes indústries que afavoriren el creixement agrari: farineres, vinícoles i tèxtils van ser les primeres.

I dins de les primeres, farineres, i en concret la producció de fideus, hi havia moltes possibilitats de progrés: el cost del muntatge era relativament econòmic i el producte oferia nombrosos avantatges: alt poder alimentici i fàcil transport i conservació. 

Algímia comptava així amb una indústria primerenca (uns 20 anys anteriors a la tònica general), que abastia una demanda no sols local sinó també de poblacions veïnes. 

En aquesta casa s’instal·là aquesta activitat que durà fins els anys 50 del segle XX, amb el matrimoni José Carreres Bayo i Juana Condomina Pérez. En eixe moment, no sols els propietaris, sinó qualsevol veí del poble i de les rodalies (fins Sagunt o Alboraia) podia venir a fer-se’ls.