Cases i carrers

UB105
Església parroquial, Refugi, Diligència, Telesèrie (Plaza de l’Església)

Prové de la reforma neoclàssica feta a finals del segle XVIII ampliant l’anterior església gòtica del segle XVI. Consagrada a Sant Vicent Ferrer, és un dels elements més significatius del poble, custodiant al seu interior dues obres artístiques de valor: l’apoteosi de Sant Vicent Ferrer com a Àngel de l’Apoteosi, obra pictòrica de José Camarón, de 1776, i Sant Vicent Ferrer predicant, obra escultòrica de l’avantguardista Vicente Antón, de 1952.

La revista Braçal publicà un article específic sobre el temple, el 2004, “La parròquia de Sant Vicent d’Algímia”, obra de n’Helios Borja Cortijo.

Com anècdota que mostra l’efervescència política de l’Algímia de principis del segle XX, mostrem aquest confrontament musical. Al període 1902-13 el sogorbí Luis Quixal ocupà la rectoria del poble. Un dels punts de fricció es manifestava a les festes de la Mare de Déu dels Desemparats, en maig. Quan la imatge eixia del temple, què música interpretava la banda?. La Marxa Reial com representació de la més alta autoritat que era, segons uns. Però hi hagué ocasions que la banda, amb un sentit polític i burlesc, interpretava la Marsellesa, l’himne revolucionari per excel·lència.

Diligència.

A finals del segle XIX la “tartana del tio Bruno” duia passatgers entre Algímia i València. Es tractava d’una diligència tirada per cavalls.

Durant els anys 20 i 30 la línia d’autobusos Lafarga de Sogorb tenia en esta plaça una parada.

Refugi municipal.

El refugi més gran del poble, fet pel Comitè Municipal el 1938, ocupava pràcticament la totalitat de la plaça, amb la idea que l’aviació franquista no bombardejaria l’església. Fou derruït en acabar la guerra.

Telesèrie.

El 1967 la plaça es transformà, convertint-se en la localitat provençal de Rustrel en el segle XIV, escenari a l’aire lliure fabricat per rodar una telesèrie francesa, “Les diables au village”, “Els dimonis estan al poble”.

Pràcticament tots els veïns varen intervindre en el rodatge, la qual cosa significà una injecció econòmica pel poble.