Cases i carrers

UB119
Plaça i Ajuntament. Cinema (Plaça de Sant Vicent)

La plaça no ha tingut la forma que hui coneguem i havia unes cases al centre (veure pintura Salvador Vilaplana). La configuració actual ve determinada pel bombardeig de 1938, quan derruí una part de les vivendes que hi havia. El 1939, ja en la postguerra, es llevaren les runes i adquirí pràcticament la configuració actual. La línia de la plaça corresponent al carrer de l’Hort era diferent, amb unes construccions que es ficaven dins de la mateixa. Serà el 1955, amb l’expropiació de la propietat d’un veí que adquirirà la configuració actual.

Ajuntament

Al menys des de 1611 l’Ajuntament ha estat en l’espai que hui ocupa, encara que no té perquè correspondre exactament amb la superfície actual. Però al ser l’edifici comunal, en ell han existit a més diverses activitats.

1. Al menys a finals del segle XIX, l’escola de xiquets estava a l’edifici de l’actual ajuntament i s’entrava a ella per esta plaça. En eixe moment, l’entrada a l’Ajuntament es feia per la plaça del “Palillo”.

El funcionament de l’escola està constatada des de 1781. Desconeguem si en eixe moment l’escola està ubicada ja en l’actual edifici de l’ajuntament. Durà fins 1948, quan passa a la Glorieta.

2. El servei telegràfic començà a operar el 9 de juliol de 1934. Destrossat pel bombardeig de 1938, es restableix el primer de maig de 1941. El servei estava ubicat a l’edifici de l’Ajuntament.

Els telegrafistes foren Claudio Cotolí Lostado (25-IV-41 al 27-VIII-44), José Melià Cotolí (1954) i Bernardino, de Ribarroja (anys 50-60).

3. Als baixos de l’Ajuntament, el 1960, la corporació municipal comprà una televisió, de marca Invicta, la segona del poble. Era la Sala TV.

4. Des d’una data indeterminada fou la seu de la Germania de Llauradors, que ha tingut diversos noms, l’últim Càmara Agrària. També estava el Servei d’Extensió Agrària, des de fins 2002.

5. Entre els anys 1994 i 2002, en una de les dependències de l’Ajuntament s’instal·là l’Oficina de Correus.

6. Els baixos de l’Ajuntament servien de posta sanitària durant les celebracions taurines. Es realitzaren entre 1954, quan vingueren de la plaça de l’Església, fins 1969, quan passaren als carrers.

Cine

En l’edifici del Cine, conegut antigament com casa del “Tio Mostazo” (referit a Pedro Mostazo Muñoz, militar retirat de Màlaga, que morí a Algímia el 16 de febrer de 1916), han existit diversos serveis.

1. El 1924, Francisco Zarzoso, de Sogorb, instal·là ací una corretgeria, que canvià el 1934 a l’avinguda de València.

2. Des d’eixe any fins a la Guerra, la farmàcia estigué ací. Segregada d’Estivella, el seu naixement oficial seria el 4 d’agost. El dia 16 s’establia un concurs de mèrits durant un mes per cobrir la plaça. El primer farmacèutic serà “don Conrado”.

3. Francisco Gil Senis (Don Paco) instal·la un cine, inaugurat el 8 de setembre de 1940 amb la pel·lícula “Morena Clara”, de CIFESA. El local es deia “Teatro Cine Algimia de Alfara”. El 1945 Algímia assistia a la primera representació en tecnicolor, “Blancanieves y los Siete Enanitos”, de Walt Disney.

En febrer de 1946, Don Paco arrendava el cine a Joaquín Fuentes, un comerciant d’Almenara. Amb eixe motiu, canvia el nom, que passà a dir-se “Cine Moderno”. Però encara que ja no es deia teatre, també hi havia actuacions de varietés i balls. L’arrendament acabà el primer diumenge d’octubre de 1950.

Amb el mateix nom, “Cine Moderno”, continuà amb el segon arrendat, Antonio Aguilar, de Sot de Ferrer, que el tingué des del segon diumenge d’octubre de 1950 fins el primer diumenge de maig de 1954.

El segon diumenge de maig de 1954 reprenia el cine novament “Don Paco”, amb dos canvis. El cine passava a denominar-se “Cine Goya” i, a més, incorporava una pantalla panoràmica, és a dir, ja no es reflectia sobre una tela, el que feia que la qualitat fora mala, sinó directament sobre la paret.

El 1967 “Don Paco” l’arrendava a Federico Aparici, fins que tancà definitivament en gener de 1985, sent “Jesucristo Superstar” l’última pel·lícula en passar-se.

4. A la posguerra, el rector Ramón Bernial organitzà la Visita dels Reis al poble, tradició que encara continua. En aquella època, el dia de Reis, després de missa, al “Teatro Cine Algimia de Alfara”, es representava l’Adoració dels Reis amb veïns disfressats, i finalment repartien els regals entre els xiquets.