Cases i carrers

UB120
RENFE (Carrer Tomás Navarro 12)

Luis Giménez Almela comprà aquesta casa el 1942. Les connexions de la seua família feren possible que Algímia tinguera una estació de trens el 1898.

En principi, les estacions previstes eren Sagunt, Gilet, Sant Esperit, Albalat dels Tarongers, Estivella, Torres Torres, Alfara d’Algímia, Àrguines (Venta Rochina), Sot, Soneja i Sogorb (“Las Provincias”, 13 de febrer de 1894).

Crida l’atenció que sent Algímia més poblada que Torres Torres i Alfara no tinguera prevista una estació. Pot ser que la raó fora un càstig oficial a Algímia que a finals del segle XIX era tingut com un dels pobles més progressistes i ateus, ideologies polítiques i religioses que no eren ben vistes pel poder constituït.

La família materna de Francisco Giménez Almela, pare de Luis, estava emparentada amb els marquesos de Dos Aigües, amb una molt bona relació personal. De fet, la marquesa María del Carmen Puigmoltó i Mayans, filla dels comtes de Torrefiel, fou la madrina del seu fill Luis el 1881. 

Aquesta dama estava casada amb Vicente Dasí i Lluesma, diputat a Corts i senador vitalici, d’on provenia el parentesc. El seu fill, Pascual Dasí i Puigmoltó, vescomte de Bètera, advocat i diputat a Corts, fou alcalde de València. Estava casat amb Concepción Moreno i Campo, neboda del primer marqués de Campo, el burgès més ric i influent de València, amb molts interessos en el negoci ferroviari.

Francisco Giménez Almela, la seua dona, Pilar Almela Manguillot i el fill Luis es queixaren als seus influents familiars. L’estació de Torres Torres es corregué on està ara, ficant Algíma com a primer nom en estar en el seu terme, i l’estació d’Alfara desaparegué.